El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El còdex
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.

El Cançoner Montserratí
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."
Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

CONTINGUT DEL MANUSCRIT
La descripció interna del còdex ha estat publicada detalladament més d'una vegada; per això creiem que ací serà suficient fer una relació completa, però sumària, del contingut. El lector que hi estigui interessat trobarà en els treballs d'Albareda, Olivar i Baraut la informació desitjada sobre les particularitats, la identificació i l'edició dels textos.
Fs. 1-21: Llibre dels miracles de la Mare de Déu, en llatí.
Fs. 21v.-27: Cançoner montserratí, llatí i català.
Fs. 27v.-29v.: Breu tractat de confessió.
Fs. 30-31v.: Concessió del jubileu de Santa Maria de la Porciúncula a Montserrat l'any 1397.
Fs. 31v.-40v.: Ystoria indulgentie sancte Marie de Angelis.
Fs. 40v.-41: Privilegium pro indulgentiis impetrandis.
Fs. 41v.-46v.: Privilegis pontificis (1409-1430) concedits a Montserrat.
Fs. 47-56v.: Recull de pregàries diverses, en llatí i en català.
Fs. 57-58: Articles de la sancta fe catholica.
Fs. 58-65v.: Instrumenta spiritualia artis et norme vivendi S. Isidori
Fs. 65-67: Anselmus de deploratione virginitatis.
Fs. 67-67v.: Apologia de la fe cristiana, en llatí.
Fs. 68-70: Sobre l'univers i lloances al seu creador, en català i en llatí.
Fs. 70v.-72: Hores de la Mare de Déu, de la Passió, i oracions, en llatí i català.
Fs. 72-74v.: Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome, escrit l'any 1382.
Fs. 75-76v.: Salteri abreujat?, en llatí.
Fs. 77-80: Brevis exhortatio ad sermocinandum, en llatí i en català.
Fs. 80-93v.: Viridarium consolationis de viciis et virtutibus.
Fs. 93v.-118v.: Opusculum de decem preceptis legis, de quatuordecim fidei articulis, et de septem ecclesie sacramentis.
Fs. 119-119v.: Vària montserratina, en llatí.
Fs. 120v.-132v.: Kalendarium sanctorum monachorum.
F. 133: Nota sobre facultats dels penitenciers.
Fs. 133v.-134: Capítols de la confraria de Montserrat.
Fs. 134v.-135: Indulgència plenària per als confrares de Montserrat, en llatí.
F. 135v.: En blanc.
Fs. 136-136v.: Assí comensa lo libre appelat del peccador lo qual féu monsényer sent Agustí.
Fs. 137-137v.: Notes referents a l'església de Montserrat.
Sobre un text de FRANCESC XAVIER ALTÉS I AGUILÓ